IMQ Zorrotzaurre Hospital
IMQ Zorrotzaurre Hospital
L’edifici és de caràcter unitari i global que construeix paisatge ja que ha interioritzat el codi genètic de Bilbao marcat per la modernitat d’una geometria molt contemporània i la tradició industrial de la ciutat.
El projecte defineix un envoltori únic que aglutina en la base les diferents parts d’aquet complex programa hospitalari, a partir d’un tractament abstracte de l’ envoltori exterior, pautada per unes costelles estructurals a tota l’altura. La modulació flexible admet una gran versatilitat en la subdivisió de l’espai interior.
La façana poligonal converteix el bloc d’hospitalització en icona de l’obra, responent a la ubicació conformant-se com la porta de la futura remodelació de Zorrozaure i configurant un nou front urbà de la ria, en la línia del Guggenheim i el Palau d’Euskalduna.
La idea d’interactivitat està present en tots els nivells de relació de l’edifici. La diversitat i autonomia funcional de les diferents peces es manifesta en les seccions longitudinals.
Esquema de la proposta amb estructura molt ordenada i de gran claredat funcional:
- Separació entre circulacions: Públic (pacients externs), Personal (pacients ingressats).
- Màxima connexió entre: Urgències, Serveis centrals, Unitat de crítics, Unitats quirúrgiques, Unitats d’hospitalització.
- Circulació independent de visites a unitats d’hospitalització.
- Fàcil accessibilitat a unitats d’hospitalització
- Doble accessibilitat, mitjançant accés independent, a serveis centrals de pacients ambulatoris i ingressats.
- Circulacions de serveis amb fàcil accés a unitats d’hospitalització.
Les habitacions presenten un alt nivell de confort i àmplies vistes a l’exterior, i s’ubica als extrems més singulars, aprofitant la major superfície, les 4 suites de cada planta.
La infermeria està ubicada en la intersecció entre les peces, facilitant d’aquesta manera l’assistència als pacients, reduint recorreguts horitzontals i generant un control d’accessos a cada planta.
Des del punt de vista mediambiental i de la sostenibilitat el plantejament ha estat el de l’aplicació dels paràmetres ecoeficients passius, generats pel propi disseny de l’edifici: òptima relació entre orientació/ús, ventilació natural, control de les radiacions solars, i pèrdues tèrmiques mitjançant mesures de control tèrmic com revestiments modulars i registrables, cambra d’aire en façanes, vidre doble i protecció solar,... i paràmetres ecoeficients actius com són la xarxa de sanejament separativa i reutilització d’aigües mitjançant un circuit intern, ús d’energies renovables, plafons solars i tèrmics per al subministrament d’aigua calenta sanitària, etc...
