Casa Tagomago

Casa Tagomago

La casa es situa a la zona nord-est de l’illa d’Eivissa al nord del terme municipal de Santa Eulàlia, en un entorn de paisatge mediterrani de pins i sabines enfront del mar i l’illa Tagomago, en un terreny amb una lleugera pendent vers el cingle.

Degut a al seu ús com a casa de vacances es proposà una organització dependent d’un nucli d’habitatge principal i altres peces o petit pavellons autònoms. Això permet un ús progressiu i flexible segons el número de residents. L’articulació de la vivenda a través d’un eix longitudinal ens ofereix peces aïllades perfectament orientades que poden ser independents.

El projecte creix a la manera de les construccions rurals, per adició de diferents peces i estances donant una gran importància als recorreguts espacials i ambientals entre aquests volums de pedra blanca de Marés enfront al sol i la llum mediterrània. S’aconsegueix així una ambientació que recorda l’arquitectura àrab i del sud del mediterrani, oferint al mateix temps un clímax reposat i serè gairebé propi d’una construcció monàstica. Amb això també hi contribueix la utilització de dos materials en estat pur no subjectes a la manipulació: pedra de Marés i formigó blanc rentat “in situ”. La manca d’enjardinament conservant o restituint el paisatge natural proper a l’edificació potencia la imatge subliminal de la intervenció.

El programa permet una flexibilitat d’usos i d’utilització d’elements constructius tradicionals com són el formigó, la pedra i la fusta.

Aquesta organització composta per peces autònomes i aïllades permet crear una sèrie d’espais oberts, patis, porxos, terrasses, que estableixen límits imprecisos entre l’interior i l’exterior.

La sala d’estar s’obre vers una gran terrassa de fusta que actua d’espai de relació comú a l’aire lliure. Una gran marquesina de formigó armat en forma de porxo, junt a la piscina, de color blanc com la pedra formen part d’aquest espai exterior.

Juntament a les dependències principals es troben els quatre petits pavellons per als fills pensats per a que en el futur puguin  adaptar-se si els membres de la família augmenten.

Per últim, es troba l’habitació d’invitats on hi ha una terrassa solàrium.

Els sistemes constructius s’han simplificat al màxim. Els materials utilitzats són pocs i en la mesura del possible propis de les illes: façanes i murs de pedra, forjats tradicionals mitjançant bigues de formigó i revoltons ceràmiques, tancaments de fusta, els paviments de pedra, formigó i fusta exterior.

Tot i utilitzar materials tradicionals el sistema constructiu es completament contemporani ja que s’ha utilitzat un mur de càrrega interior de bloc de formigó impermeabilitzat a l’exterior amb una cambra d’aire d’aïllament tèrmic, i una pell exterior de bloc de pedra tradicional de 15x40x80 cm, autoportant i ancorada a la paret resistent con fleixos d’acer inoxidable. A més, la pedra s’ha hidrofugat per evitar el pas de l’aigua degut a la gran porositat.